La Medicina Hiperbàrica es basa en l'utilització d'oxígen a pressions superiors a l'atmosfèrica per tal d'aprofitar els seus efectes terapèutics en patologies on predomina l'hipòxia tissular. Aquest és un tractament mèdic complementari a altres que s'hagin d'aplicar de manera simultànea.
Es tracta doncs de respiar oxígen al 100% a dins d'una càmara hiperbàrica que ens permet arribar a la pressió desitjada segons la patologia que tractem, entre 2 i 3 atmòsferes, en sessions diaries d'uns 60 minuts de durada aproximadament.

També s'utilitza l'oxígen hiperbàric en les intoxicacions per monòxid de carboni (CO), pel seu efecte de major afinitat i desplaçament del CO unit a l'hemoglobina.

Finalment, no hem d'oblidar, que les càmeres hiperbàriques, en un principi, es van crear per tractar les malalties per descompressió i l'embollisme arterial gaseós dels accidents disbàrics de busseig.